Comunitat DataBQ

Seria injust dir que aquest projece és només meu. Tinc la sort de comptar amb una xarxa de persones amb qui col·laborem, ajudem i compartim valors i passió per la nostra feina amb l’objectiu de progressar cap a una societat més conscient, saludable i sostenible.

Aquí podràs descobrir una mica més sobre mi i les persones que m’acompanyen de forma activa en aquest projecte.

Nascut a Barcelona, l’any 1991 em sento molt identificat amb la cultura catalana de l’esforç, l’empatia i la ment oberta.

De petit era una persona tan inquieta i impacient que a vegades, quan necessitava ajuda del ventolín per continuar respirant, em volia sentir bé tan ràpid que em donava cops de cap contra el terra. Per sort, la meva mare, pare o germana sempre tenien un ull posat sobre mi.

Sempre m’ha encantat jugar i, sumat a la meva imaginació, si no trobava a ningú m’inventava una aventura de pirates per tota la casa o les normes d’algun joc de taula o amb la pilota. També sé divertir-me i enginyar-me-les pel meu compte.

A mesura que anava creixent em vaig anar formant. A l’escola acostumava a treure millors notes a l’assignatura de matemàtiques, especialment si era de càlcul mental, que a història. Prefereixo entendre la lògica a memoritzar.

Fora de l’horari escolar vaig destacar en futbol sala i escacs. Dues passions que m’han acompanyat des de llavors i crec que m’han ajudat a desenvolupar algunes de les qualitats que tinc avui en dia.

La indecisió sovint està present en la meva vida, ja que decidir significa renunciar a una altra cosa i això m’ha complicat fer el meu camí. Tot em fascinava, així que jo volia aprendre a fer de tot: granger, advocat, veterinari, futbolista, escriptor… Vaig anar aprenent de diferents branques: batxillerat científic, economia, estudis literaris, administració i finances, fins que finalment ha estat amb la ciència de dades on he trobat el meu lloc.
Definir-se un mateix és tot un repte. A continuació intentaré explicar els valors que diàriament intento mostrar i transmetre tant en l’àmbit personal com professional. La persona que soc avui és gràcies a moltes influències, però sobretot estic agraït a la meva mare, pare i germana que sempre m’han fet sentir estimat i malauradament, no totes les persones han tingut aquesta sort.
Les persones no som clients, ni empreses ni proveïdors, ni veïns. Som éssers humans amb vivències, emocions i reptes que busquem el mateix, la felicitat. Cada dia ens aixequem i decidim continuar amb el repte de la vida: inseguretats, malentesos, prejudicis, notícies, emocions, pressions, obligacions, decisions, experiències… És una obvietat que hi ha situacions diferents i poc comparables, però això no resta mèrit a les persones que d’entrada sembla que ho tinguin més fàcil, en tot cas multiplica el mèrit dels que superen més adversitats.
Hem de recuperar la transparència i accessibilitat. Posar-nos les coses més fàcils en lloc de complicar-les manipulant les paraules o context. Per mi, l’exemple més clar passa en les ofertes de feina i amb els candidats. Hem normalitzat acceptar que les ofertes de feina posen més requisits dels necessaris com posar en el CV habilitats que ja no les tenim tan fresques. Ambdós casos em sembla poc eficaç i una pèrdua de temps que no beneficia a ningú i la veritat s’acaba sabent. Siguis contractant o sol·licitant som persones i no conec a ningú que li agradi sentir-se enganyat.
Quan em comprometo és amb honestedat i coneixedor de les meves capacitats. Això no eximeix de possibles malentesos, que tot surti com esperem o situacions inesperades (com els outliers en l’anàlisi de dades). Però la meva forma de ser, fa que un cop he acceptat el meu compromís és innegociable i sempre donaré el màxim dins de les meves possibilitats i, en tot cas, després ja ajustarem les condicions. Així penso que hauríem d’actuar les persones fent-nos responsables de les nostres decisions.
M’intento revisar contínuament. Això em provoca inseguretat, que pot semblar una mancança, però a mi aquesta inseguretat m’ajuda a investigar, no relaxar-me, a comprovar les coses, a dubtar de tot i preguntar-me si encara ho puc fer millor. Gràcies a això molts cops aconsegueixo arribar més lluny del que m’havia plantejat d’inici i a apropar-me cada cop més a una millor versió de mi mateix.

Per mi el treball en equip en tots els àmbits de la vida és essencial. Crec que és una forma de creixement i suport mutu que permet compartir perspectives diferents, aprendre coneixements nous i a comunicar-nos més assertivament. És cert que coordinar-se, acceptar les diferències, requereix un esforç i col·laboració constant de totes les parts implicades, però quan es fa bé té un valor exponencial.

Com deia anteriorment, des de petit he tingut curiositat i admiració pels diferents oficis que existeixen, ja que els veig tots necessaris, tots em cridaven l’atenció.

La ciència de dades em permet participar-hi des d’una perspectiva analítica, col·laborant i aprenent dels experts sobre la profunditat dels seus projectes i així potenciant plegats les seves idees i projectes.

Penso que per trobar el camí a seguir en el món laboral has de sincerar-te amb tu mateix: conèixer les teves prioritats, saber què t’agrada i què necessites per aconseguir-ho. D’aquesta manera pots potenciar les teves habilitats personals i saber quines altres has de continuar desenvolupant per poder donar sempre el màxim cada dia, dins de les possibilitats i circumstàncies de cadascú.

Per això, la meva prioritat és que la meva feina m’estimuli per treure el millor de mi. És el que em permet continuar aprenent i poder aportar a la societat gràcies a les qualitats que crec que tinc i que són indispensables en aquesta professió. A més a més, entendre el perquè de les coses i anticipar el que pot passar en un futur pròxim són dos aspectes que considero fascinants per a qualsevol persona analítica com jo. 
Crec fermament que si unim forces i ens ajudem, podem aconseguir un món més just i eficient, i com a científic de dades he trobat les eines necessàries que em permeten col·laborar a fer que aquesta aspiració sigui una realitat.
Opino que és tan important tenir consciència de les aptituds pròpies que valorem i considerem que tenim, com aquelles altres que ens costen més i, per tant, tenim més marge de millora. Saber d’on partim ens ajudarà a entendre en quins aspectes hem de posar més atenció i, com passa amb les dades, serà informació de qualitat que el nostre entorn podrà recollir i saber què ens pot demanar i exigir més i, en canvi, en quines altres coses ens pot ajudar a créixer.
Cuidar més i millor de les persones i el món que ens envolta.

Aquest és el principal objectiu que aspiro laboral i vital. És molt ambiciós, però estic segur que si en lloc de veure’ns com a competència i ens veiem com una forma d’aprenentatge continu compartint coneixements i punts de vista diferents, els humans som imparables. En el fons busquem el mateix, la felicitat, i la forma més fiable i altruista per aconseguir-la és treballant plegats.

Quan ens hi posem ho demostrem diàriament cada cop que ens unim davant una tragèdia local (ajudar el veí de dalt o una amistat) o mundial (com va passar amb la pandèmia de la COVID).

Per això, desitjo visibilitzar i fer arribar els beneficis que els científics i analistes de dades podem aportar als diferents projectes i persones que a la vegada contribueixen a ajudar a tenir un món més sa, ja sigui a través de la sostenibilitat, estudis científics, investigacions sociològiques o el forn del costat de casa que ens prepara el pa cada dia.
Ens necessitem, i jo crec en la força de la comunitat i de centrar-nos més en allò que compartim i en aprendre de les coses que ens fa diferents, ja que és el que ens ajuda a créixer i progressar com a societat.
Mentre em formava com a científic de dades teníem l’acompanyament de la Sandra, una psicòloga que ens donava consells per gestionar les nostres emocions davant del repte del bootcamp. M’he emportat moltes de les seves ensenyances, però una de les que més hi estic d’acord és, que si aconseguim enfocar els nostres interessos amb la nostra feina ens ho posarem molt més fàcil. Quanta raó!
D’ençà que tinc ús de raó, el meu pare sempre que plou diu: “que plogui, que plogui, que l’aigua és molt necessària” i quanta raó té. Això m’ha fet ser conscient i tenir present d’intentar reduir la petjada humana. Cada cop implemento més mesures en el meu dia a dia disminuint l’ús de plàstics, cuidar el consum d’aigua, consumir productes de Km0, entre d’altres. Que bonic poder-hi aportar també professionalment. Ara bé, per poder col·laborar de forma òptima cal entendre la necessitat i saber com i fins on ho pots fer.
No ha estat fins passada la trentena que vaig veure que hi havia certs temes que sol no era capaç de solucionar i gràcies a recórrer a la psicologia i treballar el creixement personal tinc molta més consciència de les coses que em passen. A mi m’ha canviat la vida perquè gràcies a mirar cap endins ara em conec millor, a soc més empàtic amb mi i amb el meu entorn, m’accepto i això no té preu. Aquest viatge m’ha despertat molta curiositat per endinsar-me en la neurociència, com ens relacionem entre nosaltres i especialment aprofundir en com ens afecta en la salut mental el llenguatge que utilitzem diàriament i no li donem l’atenció que es mereix. Hem d’aprendre a cuidar-nos.
Sempre he estat una mica hipocondríac així que la salut és un tema que em preocupa. Tant la física com la mental. Inclús em vaig plantejar ser veterinari, però dubtava si seria capaç de gestionar els meus errors irreparables en aquesta feina. Així que com a científic de dades he trobat la manera on puc ajudar els experts a combatre malalties, investigar i ajudar a millorar la qualitat de vida dels que formem part del planeta Terra. Això m’entusiasma!
M’encanta aprendre. Ho noto molt quan una persona em parla sobre un tema que l’apassiona perquè de cop m’ho encomana. A més m’agrada buscar possibles correlacions a tot i, juntament amb tenir una ment oberta que ho qüestiona tot, em fa treure aprenentatges de tot arreu. Sovint, em descobreixo com coses professionals em serveixen en millorar la meva vida personal i viceversa, m’ajuda a créixer com a persona. Ara bé, també necessito els meus moments de diversió.
Opino que jugant i compartint activitats amb les persones és la millor forma de conèixer. Em considero fan dels jocs de taula, escape rooms, escacs, cartes, esports, buscar núvols amb formes curioses… Jugar, en general, m’encanta perquè m’estimula la ment i fa que les preocupacions es quedin en un segon pla. Sovint, després, m’adono que tinc noves idees per solucionar allò que no parava de donar-li voltes. Jugar ajudar a desconnectar, una cosa necessària que a vegades oblidem.
Que necessari és trobar una estona per fer-ho de tant en tant. M’ajuda el contacte amb la naturalesa, sigui a la muntanya o des de casa un dia de tempesta o plujós. Els videojocs, caminar, la música, llegir un llibre, veure la televisió, pel·lícules, les xarxes socials o passant temps de qualitat amb les persones que estimo.
Monalysa; Branding
Converteix en una possibilitat real el somni de les persones emprenedores a viure de la nostra passió gràcies a la seva pròpia experiència i una empatia que marca la diferència.
Giulia Agnese, Psicòloga
Guia a les persones durant el nostre camí de creixement i autoconeixement convertint un malestar en una oportunitat creant un espai segur on et sents escoltat més enllà d’etiquetes i diagnòstics.