La ciència de dades (la professió que tracta les dades) és un exemple més de com una eina que jo li veig un gran potencial per progressar com a societat acaba generant desconfiança i es percep com una amenaça.

Cada dia apareix un estudi que contradiu l’anterior i la població ja no sabem què hem de creure. El que diu A o el que diu B, perquè ambdós estan recolzats en dades i aquestes són objectives (o això diu la teoria). Llavors com pot ser que es contradiguin?

El problema recau que en lloc de posar-hi context, rigor i transparència amb els que es fomenten els casos ens acabem enfrontat els uns als altres segons els nostres biaixos i interessos oblidant-nos de prendre atenció el que importa.

També estem caient en una mena de síndrome de Diògenes digital: recopilem dades de manera compulsiva sense posar-hi criteri abans: per què les estem recollint? Què volem entendre realment? Quin benefici real ens aporta cada dada? Això provoca que ens saturem amb tanta informació que, lluny d’ajudar-nos en la presa de decisions, ens ho acaba complicant més.

Entenc la frustració, inclús la comparteixo, però tot això no ens pot fer perdre l’oportunitat que ens ofereixen les dades quan les utilitzem amb rigor, responsabilitat i coherència.

Perquè quan a l’objectivitat de les dades hi sabem posar context i hi sumem les habilitats, coneixement, interès i intuïció humana avancem cap aquesta societat que estic convençut que la majoria de nosaltres desitgem:

• Hem fet descobriments que han millorat la qualitat de vida i la salut de milions de persones prevenint, revertint o millorant les expectatives de malalties o complicacions físiques o genètiques.
• Impulsen la sostenibilitat i ens ajuden a buscar noves formes de progrés respectant i cuidant el planeta que ens permet la vida.
• Desemmascaren i contraresten les paraules dels narcisistes, manipuladors i corruptes amb doble moralitat que fan trontollar la fe amb la humanitat.
• Visibilitzen i evidencien els problemes i reptes que realment haurien d’importar en la societat diversa que som on hauria de regnar el respecte, l’empatia i la col·laboració perquè ens mereixem tenir una vida digna.

Per això defenso que la clau està en les persones: en decidir com i per a què fem servir les dades i, aquí, els especialistes en dades que som qui les tractem, les recollim i les comuniquem tenim la responsabilitat de conscienciar i posar coherència i integritat en el seu ús.

A més, si ho mirem en perspectiva i aprenem a cooperar, col·laborar, delegar i treballar en equip ens estan donant una oportunitat d’or per recuperar el poder d’influència que tenim individualment i que el sistema actual intenta reduir.

Si tot es mesura en dades i les decisions es prenen segons aquestes, això significa que ens hem de convèncer que les nostres accions a gran escala si generen un impacte real influent.

És el nostre moment i l’hem d’aprofitar. Elemental!